Grigori Potiomkin

Sa Altesa Sereníssima
Grigori Potiomkin

Biografia
Naixement	13 setembre 1739 (Julià) Txijovo (Rússia)
Mort	5 octubre 1791 (Julià) (52 anys) Rădenii Vechi (Moldàvia) (en)
Sepultura	Catedral de Santa Caterina
Religió	Església Ortodoxa Russa
Formació	Universitat Imperial de Moscou
Activitat
Ocupació	lingüista, militar, polític
Activitat	1762 -
Carrera militar
Lleialtat	Imperi Rus
Branca militar	Cavalleria
Rang militar	general field marshal (en)  (1784 (Julià)–) adjudant general
Comandant de (OBSOLET)	Regiment de Preobrajénskoie i Chevalier Guard Regiment (en)
Conflicte	Guerra russoturca, setge de Khotín, batalla de Larga, batalla de Kagul, Guerra russoturca i Setge d'Otxàkiv
Altres
Títol	Kniaz
Família	Potyomkin (en)
Parella	Caterina II de Rússia
Pare	Alexander Potemkin
Premis (16 desembre 1788)  Orde de Sant Jordi, 1a classe (1782)  Orde de Sant Vladímir, 1a classe (29 abril 1776)  Reial orde dels Serafins (1776)  Cavaller de l'Orde de l'Elefant (26 novembre 1775)  Orde de Sant Jordi, 2a classe (25 desembre 1774)  Orde de Sant Andreu (1774)  Espasa Daurada per la valentia (1774)  Cavaller de l'Orde de Sant Alexandre Nevski (27 juliol 1770)  Orde de Sant Jordi, 3a classe (1770)  Orde de Santa Anna  Orde de sant Estanislau  Orde de l'Àliga Blanca  Orde de l'Àliga Negra  Orde de Sant Vladímir  Orde de l'Elefant

Grigori Aleksàndrovitx Potiomkin, príncep de Tàurida (rus: Григо́рий Алекса́ндрович Потёмкин, Txijovo, prop de Smolensk, 24 de setembre de 1739 - Iași, 5 d'octubre de 1791) va ser un estadista, militar i polític rus, amant de Caterina II de Rússia. Sovint s'ha transcrit o transliterat el nom de Potiomkin com a Potemkin, perquè en rus de vegades s'escriu la lletra "ё" ("io") sense la dièresi ("е", que quan és tònica, fa el so "ie"), cosa que pot causar confusió.

Va ser l'home encarregat de l'annexió a l'Imperi Rus de Nova Rússia (la regió de Crimea) i de l'administració de la regió durant els primers anys, allà va disposar d'enormes terrenys de cultiu i va fundar diverses ciutats, com ara Dniprò (1776), Kherson (1778), Mikolaiv (1789).

Va ser favorit de Caterina II. Segons dades controvertides, el 8 de juny de 1774 va contraure matrimoni morganàtic amb la sobirana.^[1]